Somnis

Avui m’he adormit però m’he quedat atrapat en un lloc que no pertany a cap de les dues bandes, ni en l’onírica ni en el la que ens entestem a dir real. El límit era tan difús i tènue que no sabia en quin cantó estava. Poc a poc m’anaven venint glopades de sentiments i emocions que feia temps que no sentia o que creia “controlades”.
M’han vingut imatges, sons, llums ...fins i tot olors passades que s’anaven acumulant fent-me de mi una muntanya russa d’emocions. No sabia on era el límit, ni si l’arribaria a traspassar. Però puc assegurar que en cap moment he sentit por, ni enfadament,... només enyorança, melancolia i tristesa.
Intentava despertar-me però els ulls se m’aclocaven sols com si fossin partícips actius d’aquest moment. Com si volguessin mantenir-me eternament en aquell instant. Però va ser en un moment d’aquests que lluitava per obrir-los en que vaig veure sobre meu una teranyina perfectament teixida i disposada just sobre el meu cap. Però era una teranyina diferent, d’ella penjaven coses d’un vermell tan intens com la llum del sol ponent-se. No se on era, a quina banda de la línia estava, però sé que allò no era una teranyina qualsevol, era un “atrapasomnis”.